1. Elecció: El puro ha de tenir un color uniforme i una certa lluentor. En tocar-ho  suaument ho ha de notar ferm però no dur. 

 2. Tall: El tall s'ha de fer on el capell s'uneix a la capa, és aconsellable usar guillotina o tisores especials per a puros, (talla puros), per evitar que la capa es desenrotlli. Com més gran sigui el tall major fortalesa i tir tindrà. Mai ho perfori amb un llumí o un escuradents ja que afecta al seu tir.

 3. Encès: Per encendre el puro és recomanable emprar un llumí de fusta o un encenedor de gas (mai ha de ser de benzina). Quan tingui encesa el llumí faci girar el puro fins que quedi encès de forma uniforme, bufi suaument per comprovar que està encès. (El fum no s'inhala).

 La temperatura ideal per a la conservació dels puros és entre 16ºC - 18ºC i entre 60% - 70% d'humitat.

El budell: és la barreja de les fulles que formen l'interior del cigar. Aquí és on hi ha la força del puro, és a dir, on s'apliquen les secretes combinacions de fulles de cada marca. En els puros de qualitat el budell es forma amb fulles llargues perquè el cigar tingui el mateix sabor en tota la eva extensió i la seva cendra tingui consistència.

El capell: són les fulles del cigar que envolten el budell i el manté unit i contribueix a la bona combustió. El budell s'embolica amb una fulla anomenada "capell" o "capot"; aquest influeix en el sabor, l'amora i la combustió.

La capa: és la coberta externa del pur, la que està a la vista formada per fulles especials que donen al tabac el seu aspecte, color i aroma. Ha de ser atractiva i ben vetejada, de textura uniforme i suau al tacte.

1. Cap. La part per on es fuma. El cap està rematat per la barbeta, un tros de full que remata el cap del cigar.

2. Canó o tija. És el cos del cigar.

3. Peu. És per on s'encén el cigar.